Les emocions en la legislació educativa espanyola
L’origen del dret a una educació per a tots els espanyols el trobem amb la Constitució del 1978. Anys més tard, al 1990, va aparèixer la LOGSE (Ley Orgánica de Ordenación General del Sistema Educativo) que va establir l’educació obligatòria fins els setze anys, introduint l’ESO, i amb la qual es va començar a parlar del concepte d’integració i de la necessitat d’adaptar l’educació segons la diversitat que presentés l’alumnat. Així, apareixen els suports, les adaptacions curriculars, la necessitat de mestres especialitzats en realitzar aquestes tasques, etc. A més a més, es pretenia aconseguir el desenvolupament de la personalitat de l’infant, oferir una educació integral i formar als alumnes en el respecte dels drets i deures de les persones. Tot això sempre des de la tolerància i respecte, treballant a partir dels principis democràtics de la convivència i formant per a la pau i la cooperació entre les persones. Emperò, com evolucionaria l’educació emocional dins el món legislatiu espanyol arrel de tots els canvis que va començar a impulsar la LOGSE? Per tal de veure bé aquest procés, es necessari realitzar un anàlisi exhaustiu.
Així doncs, a continuació trobem una taula on s’especifiquen quantes vegades apareixen determinats conceptes, considerats claus, al llarg de les lleis espanyoles que he realitzat jo mateixa consultant els documents corresponents:
Així doncs, a continuació trobem una taula on s’especifiquen quantes vegades apareixen determinats conceptes, considerats claus, al llarg de les lleis espanyoles que he realitzat jo mateixa consultant els documents corresponents:
Cal esmentar que a la taula apareixen dos documents que no són lleis educatives: el Real Decret dels Ensenyaments mínims a primària i el Decret de Currículum de primària de les Illes Balears. Això es deu a que el primer va completar i millorar les aportacions que va fer la LOE i el segon és un dels documents que ens regula l’educació a la nostra realitat i, per tant, es feia necessari que formessin part del nostre anàlisi.
Com es pot veure, la taula deixa molt que desitjar. Amb la LOGSE, malgrat els canvis que es varen introduir, es parlà ben poc del món emocional. De fet, el concepte d’intel·ligència emocional encara no ha aparegut en cap de les nostres lleis educatives.
Al 2002 va sorgir la LOCE (Ley Orgánica de Calidad de la Educación) promulgant els principis de qualitat, equitat i cultura de l’esforç. Es comença a parlar sobre la importància d’aprendre a identificar i resoldre problemes i de treballar en un clima escolar ordenat i afectuós. En aquesta llei apareixen els drets i deures de pares i alumnes, on aquests darrers segueixen tenint el dret de rebre una educació integral, amb els suports i ajudes que siguin necessàries, a ser protegits de les agressions físiques i morals, etc., sempre complint amb les normes de convivència i respectant la llibertat, dignitat i integritat dels altres. No obstant, aquesta llei no va arribar a tenir una aplicació real, ja que es va produir un canvi de govern i fou paralitzada a través d’un Real Decret. En definitiva, amb la LOCE tampoc varen arribar a ser esmentats els conceptes d’emoció o educació emocional, com es pot veure a la taula. Quatre anys més tard, al 2006, apareixeria la LOE (Ley Orgánica de Educación).
Amb la LOE les emocions es varen començar a fer presents dins la legislació. En el seu preàmbul podem veure que segueixen presents idees de les lleis anteriors però que apareix el vertader canvi (Preàmbul, 4 de maig de 2006):
La educación es el medio más adecuado para construir su personalidad, desarrollar al máximo sus capacidades, conformar su propia identidad personal y configurar su comprensión de la realidad, integrando la dimensión cognoscitiva, la afectiva y la axiológica.
És la primera vegada que es parla de dimensió afectiva a primària. A més a més, dins el mateix preàmbul, apareix pròpiament l’emoció (Preàmbul, 4 de maig de 2006):
Se trata de conseguir que todos los ciudadanos alcancen el máximo desarrollo posible de todas sus capacidades individuales y sociales, intelectuales, culturales y emocionales para lo que necesitan recibir una educación de calidad adaptada a sus necesidades.
Alhora, amb la LOE es deixa de banda la cultura de l’esforç de l’alumnat per donar lloc a una a la idea de que el treball no ha de recaure tan sols en la comunitat educativa sinó també en tota la societat. Així doncs, sorgia la cultura de l’esforç compartit. A més a més, també és la primera vegada que apareix el concepte de “motivació”, considerant que és essencial per a realitzar els ensenyaments i aprenentatges dins les escoles. Tampoc podem oblidar que amb aquesta llei s’abandona la idea “d’integració” per la idea “d’inclusió” i “d’educació inclusiva”, aquella que permet de veritat tenir en compte la diversitat de l’alumnat.
En el Real Decret dels ensenyaments mínims de l’Educació Primària que es va publicar el mateix 2006, tan sols set mesos després de la LOE, es segueix fent present aquesta aproximació cap el món de les emocions. En la nostra taula, aquest decret destaca per ser el document legislatiu amb més conceptes relacionats amb les emocions. Així doncs, a partir de les competències bàsiques es torna a tenir en compte la dimensió emocional i els sentiments, tal i com explicarem a continuació.
Amb la competència en comunicació lingüística trobem (Annex 1, 8 de desembre de 2006):
Los conocimientos, destrezas y actitudes propios de esta competencia permiten expresar pensamientos, emociones, vivencias y opiniones, así como dialogar, formarse un juicio crítico y ético, generar ideas, estructurar el conocimiento, dar coherencia y cohesión al discurso y a las propias acciones y tareas, adoptar decisiones, y disfrutar escuchando, leyendo o expresándose de forma oral y escrita, todo lo cual contribuye además al desarrollo de la autoestima y de la confianza en sí mismo.
Veiem que, per tant, la llengua passa a ser considerada una eina de comunicació que permet establir vincles i relacions amb els altres i amb l’entorn. A més, es comença a parlar “d’autoestima”.
Amb la competència social i ciutadana trobem una idea cabdal (Annex 1, 8 de desembre de 2006): “disponer de habilidades como la toma de conciencia de los propios pensamientos, valores, sentimientos y acciones, y el control y autorregulación de los mismos”. Es demostra la necessitat de treballar l’autocontrol amb els alumnes.
Amb la competència per aprendre a aprendre es fa patent que s’han de treballar les pròpies capacitats (emocionals, físiques i intel·lectuals), alhora que l’alumne ha d’arribar a reconèixer les seves virtuts i els seus defectes (Annex 1, 8 de desembre de 2006): “conocer las propias potencialidades y carencias, sacando provecho de las primeras y teniendo motivación y voluntad para superar las segundas”.
I, amb la competència d’autonomia i iniciativa personal, trobem destacat el concepte d’autoestima (Annex 1, 8 de desembre de 2006): “el conocimiento de sí mismo y la autoestima, la creatividad, la autocrítica, el control emocional, la capacidad de elegir, de calcular riesgos y de afrontar problemas, de aprender de los errores y de asumir riesgos”.
Alhora, en aquest Real Decret les assignatures de primària tampoc oblidaren les emocions. Per exemple, trobem:
Finalment, no podem oblidar d’un dels grans canvis que es va introduir amb la LOE, l’assignatura d’Educació per a la ciutadania i els drets humans, la qual tan sols es treballaria al tercer cicle. Són interessantíssims els seus objectius, on plenament apareix la finalitat de treballar l’autoestima, l’autonomia personal, les habilitats emocionals, comunicatives i socials, la diversitat, etc.
Centrant-nos en la nostra realitat més propera cal fer referència al Decret de Currículum de les Illes Balears de l’any 2008. En aquest document podem veure que treballem des de les competències que hem esmentat anteriorment, així doncs incorporem les idees que aquestes representen. Per exemple, trobem que a l’etapa d’educació primària es cerca el benestar personal i la realització emocional de la persona, alhora de fer present la voluntat de vincular els aprenentatges amb l’autonomia personal i la confiança en les possibilitats de cada alumne. Apareix el concepte de treball cooperatiu i es considera fonamental mantenir una acció tutorial adequada que tingui en compte les característiques de cada alumne i del grup. Alhora, dins els objectius, trobem que es pretén desenvolupar les capacitats afectives de l’alumnat. No obstant, com es pot veure a la taula, tan sols són pinzellades.
Cal a dir que totes aquestes idees, durant els darrers anys, han quedat més sobre el paper que en la pràctica real, ja que són pocs els centres que realment treballen les emocions. La societat encara no està plenament conscienciada d’aquesta necessitat de canvi, encara que a mesura que han anat passant els anys i han anat apareixent més autors i més teories sobre el tema, sí que s’han fet més avanços. La feina està més en mans de cada docent.
En el dia d’avui, podem dir que a finals del darrer any, el 2013, fou aprovada l’última llei educativa, la LOMCE (Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa), la qual haurà d’aplicar-se en el proper curs escolar 2014 – 2015. És una llei que pretén millorar l’anterior i que ha introduït molts de canvis, com per exemple la desaparició de l’organització per cicles a Primària, la supressió de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania i la introducció de l’assignatura Valors Socials i Cívics, entre d’altres. A més a més, al llarg d’aquesta llei educativa imperen els conceptes de “competència”, “futurs empresaris” i “creixement econòmic”, deixant de banda els conceptes directament relacionats amb l’educació emocional, els quals es mencionen en comptades ocasions en comparació amb la LOE. Alguns exemples que es troben al llarg de la LOMCE són:
En definitiva, podem dir que la legislació ha anat afavorint, a poc a poc, la introducció de les emocions dins primària, encara que ara no sabem ben bé que pot passar. El punt més àlgid es troba en el Real Decret dels ensenyaments mínims de Primària del 2006, encara que els dos documents legislatius posteriors demostren, clarament, un retrocés.
Com es pot veure, la taula deixa molt que desitjar. Amb la LOGSE, malgrat els canvis que es varen introduir, es parlà ben poc del món emocional. De fet, el concepte d’intel·ligència emocional encara no ha aparegut en cap de les nostres lleis educatives.
Al 2002 va sorgir la LOCE (Ley Orgánica de Calidad de la Educación) promulgant els principis de qualitat, equitat i cultura de l’esforç. Es comença a parlar sobre la importància d’aprendre a identificar i resoldre problemes i de treballar en un clima escolar ordenat i afectuós. En aquesta llei apareixen els drets i deures de pares i alumnes, on aquests darrers segueixen tenint el dret de rebre una educació integral, amb els suports i ajudes que siguin necessàries, a ser protegits de les agressions físiques i morals, etc., sempre complint amb les normes de convivència i respectant la llibertat, dignitat i integritat dels altres. No obstant, aquesta llei no va arribar a tenir una aplicació real, ja que es va produir un canvi de govern i fou paralitzada a través d’un Real Decret. En definitiva, amb la LOCE tampoc varen arribar a ser esmentats els conceptes d’emoció o educació emocional, com es pot veure a la taula. Quatre anys més tard, al 2006, apareixeria la LOE (Ley Orgánica de Educación).
Amb la LOE les emocions es varen començar a fer presents dins la legislació. En el seu preàmbul podem veure que segueixen presents idees de les lleis anteriors però que apareix el vertader canvi (Preàmbul, 4 de maig de 2006):
La educación es el medio más adecuado para construir su personalidad, desarrollar al máximo sus capacidades, conformar su propia identidad personal y configurar su comprensión de la realidad, integrando la dimensión cognoscitiva, la afectiva y la axiológica.
És la primera vegada que es parla de dimensió afectiva a primària. A més a més, dins el mateix preàmbul, apareix pròpiament l’emoció (Preàmbul, 4 de maig de 2006):
Se trata de conseguir que todos los ciudadanos alcancen el máximo desarrollo posible de todas sus capacidades individuales y sociales, intelectuales, culturales y emocionales para lo que necesitan recibir una educación de calidad adaptada a sus necesidades.
Alhora, amb la LOE es deixa de banda la cultura de l’esforç de l’alumnat per donar lloc a una a la idea de que el treball no ha de recaure tan sols en la comunitat educativa sinó també en tota la societat. Així doncs, sorgia la cultura de l’esforç compartit. A més a més, també és la primera vegada que apareix el concepte de “motivació”, considerant que és essencial per a realitzar els ensenyaments i aprenentatges dins les escoles. Tampoc podem oblidar que amb aquesta llei s’abandona la idea “d’integració” per la idea “d’inclusió” i “d’educació inclusiva”, aquella que permet de veritat tenir en compte la diversitat de l’alumnat.
En el Real Decret dels ensenyaments mínims de l’Educació Primària que es va publicar el mateix 2006, tan sols set mesos després de la LOE, es segueix fent present aquesta aproximació cap el món de les emocions. En la nostra taula, aquest decret destaca per ser el document legislatiu amb més conceptes relacionats amb les emocions. Així doncs, a partir de les competències bàsiques es torna a tenir en compte la dimensió emocional i els sentiments, tal i com explicarem a continuació.
Amb la competència en comunicació lingüística trobem (Annex 1, 8 de desembre de 2006):
Los conocimientos, destrezas y actitudes propios de esta competencia permiten expresar pensamientos, emociones, vivencias y opiniones, así como dialogar, formarse un juicio crítico y ético, generar ideas, estructurar el conocimiento, dar coherencia y cohesión al discurso y a las propias acciones y tareas, adoptar decisiones, y disfrutar escuchando, leyendo o expresándose de forma oral y escrita, todo lo cual contribuye además al desarrollo de la autoestima y de la confianza en sí mismo.
Veiem que, per tant, la llengua passa a ser considerada una eina de comunicació que permet establir vincles i relacions amb els altres i amb l’entorn. A més, es comença a parlar “d’autoestima”.
Amb la competència social i ciutadana trobem una idea cabdal (Annex 1, 8 de desembre de 2006): “disponer de habilidades como la toma de conciencia de los propios pensamientos, valores, sentimientos y acciones, y el control y autorregulación de los mismos”. Es demostra la necessitat de treballar l’autocontrol amb els alumnes.
Amb la competència per aprendre a aprendre es fa patent que s’han de treballar les pròpies capacitats (emocionals, físiques i intel·lectuals), alhora que l’alumne ha d’arribar a reconèixer les seves virtuts i els seus defectes (Annex 1, 8 de desembre de 2006): “conocer las propias potencialidades y carencias, sacando provecho de las primeras y teniendo motivación y voluntad para superar las segundas”.
I, amb la competència d’autonomia i iniciativa personal, trobem destacat el concepte d’autoestima (Annex 1, 8 de desembre de 2006): “el conocimiento de sí mismo y la autoestima, la creatividad, la autocrítica, el control emocional, la capacidad de elegir, de calcular riesgos y de afrontar problemas, de aprender de los errores y de asumir riesgos”.
Alhora, en aquest Real Decret les assignatures de primària tampoc oblidaren les emocions. Per exemple, trobem:
- En Coneixement del medi natural, social i cultural, al segon cicle, es treballa el contingut “Identificación y descripción de emociones y sentimientos” (Annex 2, 8 de desembre de 2006).
- L’àrea d’Educació Artística es defineix com “el área que involucra lo sensorial, lo intelectual, lo social, lo emocional, lo afectivo y lo estético” (Annex 2, 8 de desembre de 2006).
- L’àrea d’Educació Física es planteja com un mitjà que permetrà desenvolupar “las posibilidades expresivas del cuerpo y de la actividad motriz potencian la creatividad y el uso de lenguajes corporales para transmitir sentimientos y emociones que humanizan el contacto personal” (Annex 2, 8 de desembre de 2006).
Finalment, no podem oblidar d’un dels grans canvis que es va introduir amb la LOE, l’assignatura d’Educació per a la ciutadania i els drets humans, la qual tan sols es treballaria al tercer cicle. Són interessantíssims els seus objectius, on plenament apareix la finalitat de treballar l’autoestima, l’autonomia personal, les habilitats emocionals, comunicatives i socials, la diversitat, etc.
Centrant-nos en la nostra realitat més propera cal fer referència al Decret de Currículum de les Illes Balears de l’any 2008. En aquest document podem veure que treballem des de les competències que hem esmentat anteriorment, així doncs incorporem les idees que aquestes representen. Per exemple, trobem que a l’etapa d’educació primària es cerca el benestar personal i la realització emocional de la persona, alhora de fer present la voluntat de vincular els aprenentatges amb l’autonomia personal i la confiança en les possibilitats de cada alumne. Apareix el concepte de treball cooperatiu i es considera fonamental mantenir una acció tutorial adequada que tingui en compte les característiques de cada alumne i del grup. Alhora, dins els objectius, trobem que es pretén desenvolupar les capacitats afectives de l’alumnat. No obstant, com es pot veure a la taula, tan sols són pinzellades.
Cal a dir que totes aquestes idees, durant els darrers anys, han quedat més sobre el paper que en la pràctica real, ja que són pocs els centres que realment treballen les emocions. La societat encara no està plenament conscienciada d’aquesta necessitat de canvi, encara que a mesura que han anat passant els anys i han anat apareixent més autors i més teories sobre el tema, sí que s’han fet més avanços. La feina està més en mans de cada docent.
En el dia d’avui, podem dir que a finals del darrer any, el 2013, fou aprovada l’última llei educativa, la LOMCE (Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa), la qual haurà d’aplicar-se en el proper curs escolar 2014 – 2015. És una llei que pretén millorar l’anterior i que ha introduït molts de canvis, com per exemple la desaparició de l’organització per cicles a Primària, la supressió de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania i la introducció de l’assignatura Valors Socials i Cívics, entre d’altres. A més a més, al llarg d’aquesta llei educativa imperen els conceptes de “competència”, “futurs empresaris” i “creixement econòmic”, deixant de banda els conceptes directament relacionats amb l’educació emocional, els quals es mencionen en comptades ocasions en comparació amb la LOE. Alguns exemples que es troben al llarg de la LOMCE són:
- El nivel educativo de los ciudadanos determina su capacidad de competir con éxito en el ámbito del panorama internacional (Preàmbul, 10 de desembre de 2013).
- La educación es una tarea que afecta a empresas, asociaciones, sindicatos, organizaciones no gubernamentales. (Preàmbul, 10 de desembre de 2013).
- En la economía actual, cada vez más global y exigente en la formación de trabajadores y empresarios. (Preàmbul, 10 de desembre de 2013).
- En el curriículo de las diferentes estapas de la Educación Básica se tendrá en consideración el aprendizaje de la prevención y resolución pacífica de conflictos en todos los ámbitos de la vida personal, familiar y social, y de los valores que sustentan la democracia y los derechos humanos, que debe incluir en todo caso la prevención de la violencia de género y el estudio del Holocausto judío como hecho histórico. (Article únic, punt cent dos, 10 de desembre de 2013). Encara que veiem que apareix la resolució de conflictes, cal destacar que aquesta menció es troba pràcticament al final del document.
En definitiva, podem dir que la legislació ha anat afavorint, a poc a poc, la introducció de les emocions dins primària, encara que ara no sabem ben bé que pot passar. El punt més àlgid es troba en el Real Decret dels ensenyaments mínims de Primària del 2006, encara que els dos documents legislatius posteriors demostren, clarament, un retrocés.