El concepte d'intel·ligència emocional
El terme “intel·ligència emocional” (IE) fou introduït al 1990 per Peter Salovey i John Mayer, els quals definiren el concepte com “la habilidad para controlar los sentimientos y emociones de uno mismo y de otros, discriminar entre ellos y usar esta información para guiar las acciones y el pensamiento de uno” (Salovey, 2012:17). És a dir, per a ells la intel·ligència emocional es basava en tres pilars (Mayer i Salovey, 2012:32):
Tan sols cinc anys més tard, al 1995, Daniel Goleman va popularitzar aquest concepte amb el seu best seller Inteligencia emocional. Basant-se en les idees de Salovey i Gardner, tal i com ell mateix afirma en el seu llibre, Goleman va identificar cinc factors de la intel·ligència emocional (1995:31-32):
Goleman afirma que no totes les persones som capaces de dominar aquests cinc àmbits, ja que molts destaquem, tan sols, en alguns.
Al 1997, Mayer i Salovey varen aportar el model de les quatre branques de la IE, on la com un concepte format per diferents habilitats (Brackett i Salovey, 2012:70-71):
Al 1998 Goleman va tornar a parlar sobre la IE, ampliant el que havia proposat al 1995 amb el seu llibre La práctica de la inteligencia emocional. Així, trobem que classifica els cinc factors que havia identificat de la IE entre dos tipus de competències, a més d’ampliar-los cada un d’ells amb subfactors (Goleman, 1998:37-38):
Per tant, es pot veure l’evolució del concepte d’IE amb els treballs i les aportacions de Mayer, Salovey i Goleman, els quals s’han anat intercalant, complementant i ampliant al llarg dels anys. En definitiva, el que podem extreure dels tres és que tan sols amb pràctica es poden anar dominant els diferents àmbits de la intel·ligència emocional. És per això, per tant, que veiem quant necessari és treballar la IE des de les primeres edats, a les escoles i a casa.
- Valorar , percebre i expressar les emocions.
- Utilitzar les emocions.
- Regular les emocions.
Tan sols cinc anys més tard, al 1995, Daniel Goleman va popularitzar aquest concepte amb el seu best seller Inteligencia emocional. Basant-se en les idees de Salovey i Gardner, tal i com ell mateix afirma en el seu llibre, Goleman va identificar cinc factors de la intel·ligència emocional (1995:31-32):
- Coneixement de les pròpies emocions: Reconèixer un propi sentiment en el moment que apareix és un dels pilars de la IE.
- Capacitat per a controlar les emocions: Identificar les emocions ens possibilita controlar-les. Ser capaços d’autoregular la nostra conducta, siguin emocions positives o negatives, asseguren un benestar personal. Per exemple, suavitzar una emoció d’ira és cabdal per a les relacions interpersonals.
- Capacitat per a motivar-se a un mateix: Emoció i motivació estan relacionades, per tant, si podem controlar les emocions (amb la motivació conseqüent) cap a l’objectiu que volem aconseguir, serem més productius i efectius.
- Capacitat per a reconèixer les emocions dels altres: Ser capaços de ser empàtics és fonamental en la IE. Així doncs, les persones empàtiques connecten més amb els altres i són capaces d’identificar què necessiten o què volen els que estan al seu entorn. Aquestes persones són les que podran exercir com a metges i docents, entre d’altres.
- Control de les relacions: Saber relacionar-se amb els altres positivament implica, en certa mesura, controlar les seves emocions. Així doncs, trobem aquí les bases del lideratge, de la popularitat i de la eficiència interpersonal.
Goleman afirma que no totes les persones som capaces de dominar aquests cinc àmbits, ja que molts destaquem, tan sols, en alguns.
Al 1997, Mayer i Salovey varen aportar el model de les quatre branques de la IE, on la com un concepte format per diferents habilitats (Brackett i Salovey, 2012:70-71):
- Branca 1: Percepció de l’emoció. És l’habilitat per a percebre les emocions dels altres i d’un mateix.
- Branca 2: Ús de l’emoció per a facilitar el pensament. És l’habilitat que permet aprofitar les emocions i sentiments per a realitzar processos cognitius, com per exemple resoldre conflictes, comunicar-se i prendre decisions.
- Branca 3: Comprensió de l’emoció. És l’habilitat que permet analitzar les emocions a través de tot el coneixement que es té d’elles. Es basa en saber etiquetar emocions, identificar quines situacions ens causen determinades emocions (per exemple, si mor algun que estimem sentim tristesa), comprendre sentiments complexos o simultanis (per exemple amor i odi al mateix temps) i reconèixer les transicions d’una emoció a una altra (per exemple de la fúria a la vergonya).
- Branca 4: Regulació de l’emoció. És l’habilitat per a regular tant les pròpies emocions com les dels altres.
Al 1998 Goleman va tornar a parlar sobre la IE, ampliant el que havia proposat al 1995 amb el seu llibre La práctica de la inteligencia emocional. Així, trobem que classifica els cinc factors que havia identificat de la IE entre dos tipus de competències, a més d’ampliar-los cada un d’ells amb subfactors (Goleman, 1998:37-38):
- Competència personal: Autoconsciència, autoregulació i automotivació.
- Competència social: Empatia i habilitats socials.
Per tant, es pot veure l’evolució del concepte d’IE amb els treballs i les aportacions de Mayer, Salovey i Goleman, els quals s’han anat intercalant, complementant i ampliant al llarg dels anys. En definitiva, el que podem extreure dels tres és que tan sols amb pràctica es poden anar dominant els diferents àmbits de la intel·ligència emocional. És per això, per tant, que veiem quant necessari és treballar la IE des de les primeres edats, a les escoles i a casa.