El concepte d'emoció
La paraula emoció ha estat definida i explicada de diverses maneres per nombrosos autors experts en el tema (Damasio, Goleman, Bisquerra, Carpena). No obstant, hi ha bastant d’acord en definir l’emoció com un estat de l’organisme caracteritzat per una excitació o pertorbació que predisposa a una resposta organitzada. Les emocions es generen habitualment com a resposta a un esdeveniment extern o intern (Bisquerra, 2002:61).
Bisquerra (2002) també sosté que quan una persona experimenta una emoció es deu a que, de manera conscient o inconscient, ha avaluat algun esdeveniment del seu entorn com un factor important respecte a un objectiu personal. Es per això que podem parlar d’emocions negatives i d’emocions positives. Les negatives provenen d’identificar l’esdeveniment com un obstacle o un pas enrere per aconseguir un benestar personal, mentre que les positives suposen identificar aquest esdeveniment com un pas endavant cap al nostre benestar.
Cal destacar que l’emoció prepara per a l’acció i és per això que podem dir que emoció i motivació estan relacionades. Per exemple, actuarem ràpidament si sentim perill. Les emocions causen reaccions voluntàries (canvis de l’expressió facial i verbal, comportaments, accions) i involuntàries (canvis fisiològics com la tremolor, la suor, el mal de panxa, l’augment de la freqüència cardíaca).
L’emoció consta de tres components: el neurofisiològic, el comportamental i el cognitiu (Bisquerra, 2002):
Des de sempre, hi ha hagut molt de debat per a establir una classificació de les emocions per a identificar quines són les primàries. Tal i com diu Goleman (1995:181) els investigadors no acaben d’arribar a un acord. La seva proposta, en concret,ens ofereix vuit emocions bàsiques, les quals venen acompanyades amb altres emocions secundàries:
Bisquerra (2002) també sosté que quan una persona experimenta una emoció es deu a que, de manera conscient o inconscient, ha avaluat algun esdeveniment del seu entorn com un factor important respecte a un objectiu personal. Es per això que podem parlar d’emocions negatives i d’emocions positives. Les negatives provenen d’identificar l’esdeveniment com un obstacle o un pas enrere per aconseguir un benestar personal, mentre que les positives suposen identificar aquest esdeveniment com un pas endavant cap al nostre benestar.
Cal destacar que l’emoció prepara per a l’acció i és per això que podem dir que emoció i motivació estan relacionades. Per exemple, actuarem ràpidament si sentim perill. Les emocions causen reaccions voluntàries (canvis de l’expressió facial i verbal, comportaments, accions) i involuntàries (canvis fisiològics com la tremolor, la suor, el mal de panxa, l’augment de la freqüència cardíaca).
L’emoció consta de tres components: el neurofisiològic, el comportamental i el cognitiu (Bisquerra, 2002):
- El component neurofisiològic serien les esmentades respostes involuntàries (sequedat de la boca, posar-se vermell per vergonya, etc.). És el component que no es pot controlar.
- El component comportamental fa referència a certes accions de l’individu com el llenguatge no verbal, el to de veu, les expressions facials, etc. Aquests components sí que es poden controlar i fins i tot dissimular.
- El component cognitiu seria el sentiment, és a dir, la reacció modificada pels nostres pensaments conscients. És el moment en que analitzem un estat emocional i li posem nom. A vegades fer aquest procés és difícil, perquè requereix conèixer i dominar el llenguatge. Es per això que conèixer les pròpies emocions i les seves denominacions és un dels primers aspectes a treballar amb l’educació emocional.
Des de sempre, hi ha hagut molt de debat per a establir una classificació de les emocions per a identificar quines són les primàries. Tal i com diu Goleman (1995:181) els investigadors no acaben d’arribar a un acord. La seva proposta, en concret,ens ofereix vuit emocions bàsiques, les quals venen acompanyades amb altres emocions secundàries:
- Ira: ràbia, fúria, enuig, indignació, hostilitat, etc. Com a cas extrem, ens proposa odi i violència.
- Tristesa: pena, desconsol, pessimisme, soledat, desesperació, melancolia, etc. El cas extrem seria depressió greu.
- Por: ansietat, temor, preocupació, nerviosisme, inquietud, angoixa, terror, etc. Si és psicopatològic, trobaríem pànic i fòbia.
- Alegria: felicitat, tranquil·litat, diversió, satisfacció, èxtasi, eufòria, etc. El cas extrem seria la mania.
- Amor: acceptació, cordialitat, confiança, devoció, adoració, enamorament, etc.
- Sorpresa: desconcert, admiració, sobresalt, admiració, etc.
- Aversió: menyspreu, antipatia, disgust, repugnància.
- Vergonya: remordiment, culpa, perplexitat, humiliació, etc.