L'educació emocional
L’educació emocional és necessària per aprendre a controlar, analitzar i identificar les emocions. Bisquerra (2002:243) ens la defineix de la següent manera:
Proceso educativo, continuo y permanente, que pretende potenciar el desarrollo emocional como complemento indispensable del desarrollo cognitivo, constituyendo ambos los elementos esenciales del desarrollo de la personalidad integral. Para ello se propone el desarrollo de conocimientos y habilidades sobre las emociones con objeto de capacitar al individuo para afrontar mejor los retos que se plantean en la vida cotidiana. Todo ello tiene como finalidad aumentar el bienestar personal y social.
Diem que és un procés educatiu continu perquè és essencial que estigui present al llarg de tota l’etapa educativa i, per tant, això suposa que estigui inclosa dins el currículum i en tots els àmbits de formació permanents al llarg de tota la vida.
A més a més, l’educació emocional es converteix en una eina de prevenció per tots els possibles problemes que ajuda a no aparèixer o, almenys, a reduir-ne la possibilitat d’aparició. Els infants i adolescents necessiten anar adquirint les estratègies i els recursos que els possibilitin afrontar amb èxit la vida adulta, la qual inevitablement els posarà a prova amb situacions difícils. Aquesta prevenció es centra en disminuir els factors de risc que es puguin derivar de pertorbacions emocionals, com per exemple pensaments autodestructius i negatius, indisciplina, tensions familiars, conductes desafiadores, fracàs escolar, etc., en definitiva, els entrebancs que poden provocar comportaments violents, d’ansietat i d’estrès, depressions, consum de drogues, anorèxia i suïcidi, entre d’altres.
És important tenir en compte els factors de risc i els factors protectors als quals poden estar exposats els infants i adolescents, ja que és a través de l’educació emocional que els tractarem (Núñez, Bisquerra, González i Gutiérrez, 2006:180-181):
Els factors de risc es poden agrupar en cinc categories diferents:
D’altra banda, els factors protectors serien aquelles que intenten evitar i prevenir els factors de risc. Els podem classificar en dos àmbits:
Així doncs, veiem que l’educació emocional pretén arribar al desenvolupament integral de la persona, fomentant actituds positives davant la vida, empatia, habilitats socials, competència i intel·ligència emocional, en definitiva, aconseguir que els individus tinguin un benestar personal i social.
Cal a destacar que això no s’ha de treballar tan sols des de les escoles. Els pares i mares també formen part del concepte “educació emocional”. Com afirma Goleman (1995:121-122) la família té un paper cabdal:
La vida familiar es la primera escuela de aprendizaje emocional; es el crisol doméstico en el que aprendemos a sentimos a nosotros mismos y en donde aprendemos la forma en que los demás reaccionan ante nuestros sentimientos; ahí es también donde aprendemos a pensar en nuestros sentimientos, en nuestras posibilidades de respuesta y en la forma de interpretar y expresar nuestras esperanzas y nuestros temores.
Per aconseguir aplicar correctament aquesta educació, no obstant, es necessita establir-ne els objectius generals (Bisquerra, 2002:244-245):
Evidentment, també es fan necessaris uns continguts, els quals hauran d’adaptar-se en funció dels destinataris. En general, però, es pot parlar de (Bisquerra, 2002:247):
No obstant, amb quines estratègies o com afrontem aquests objectius i continguts des de la perspectiva de l’educació emocional? Es fa necessari seguir metodologies constructivistes, ja que aquestes asseguren subjectes actius i protagonistes del seus aprenentatges. Per tant, per a treballar les emocions a l’Educació Primària, serà important tenir en compte els coneixements previs, els interessos i les necessitats dels alumnes alhora d’elegir les activitats que es realitzaran, els continguts que es treballaran, etc. (Renom Plana, 2007:19).
Així doncs, el mestre es converteix en un guia que haurà d’assegurar la participació i cooperació de tots els alumnes. Bàsicament, emperò, es convenient proposar metodologies que es centrin en (Goleman, 1995:78):
Com es pot veure, per tant, tot el marc teòric de l’educació emocional està present dins la nostra societat. La informació no escasseja. De cada vegada hi ha més experts en el tema, s’ofereix més formació als docents, es consciencia a tota la comunitat educativa, etc. No obstant, quan mirem la part pràctica, veiem que és més bé inexistent. Passar de les paraules als fets s’està convertint en un llarg procés. Basta acostar-se a la realitat de qualsevol centre per adonar-se que les emocions es treballen de manera puntual, sobretot des de les àrees de Tutoria i, amb sort, en algunes sessions d’Educació Física o Educació Artística.
Així doncs, de què ens serveix seguir parlant-ne si després trobem una feina tan escassa? El problema principal es troba a que, per molt que els mestres es formin, l’educació emocional no forma part de l’escola. És a dir, ni s’inclou en els documents de centre, ni dins els currículums, ni dins les programacions d’aula. Si es treballa, sol ser de casualitat perquè ha sorgit algun conflicte i s’aprofita el moment. Es fa necessari, per tant, integrar les emocions dins el currículum i els documents de centre, ja que sinó estem treballant en va.
Proceso educativo, continuo y permanente, que pretende potenciar el desarrollo emocional como complemento indispensable del desarrollo cognitivo, constituyendo ambos los elementos esenciales del desarrollo de la personalidad integral. Para ello se propone el desarrollo de conocimientos y habilidades sobre las emociones con objeto de capacitar al individuo para afrontar mejor los retos que se plantean en la vida cotidiana. Todo ello tiene como finalidad aumentar el bienestar personal y social.
Diem que és un procés educatiu continu perquè és essencial que estigui present al llarg de tota l’etapa educativa i, per tant, això suposa que estigui inclosa dins el currículum i en tots els àmbits de formació permanents al llarg de tota la vida.
A més a més, l’educació emocional es converteix en una eina de prevenció per tots els possibles problemes que ajuda a no aparèixer o, almenys, a reduir-ne la possibilitat d’aparició. Els infants i adolescents necessiten anar adquirint les estratègies i els recursos que els possibilitin afrontar amb èxit la vida adulta, la qual inevitablement els posarà a prova amb situacions difícils. Aquesta prevenció es centra en disminuir els factors de risc que es puguin derivar de pertorbacions emocionals, com per exemple pensaments autodestructius i negatius, indisciplina, tensions familiars, conductes desafiadores, fracàs escolar, etc., en definitiva, els entrebancs que poden provocar comportaments violents, d’ansietat i d’estrès, depressions, consum de drogues, anorèxia i suïcidi, entre d’altres.
És important tenir en compte els factors de risc i els factors protectors als quals poden estar exposats els infants i adolescents, ja que és a través de l’educació emocional que els tractarem (Núñez, Bisquerra, González i Gutiérrez, 2006:180-181):
Els factors de risc es poden agrupar en cinc categories diferents:
- L’individu: serien si l’individu presenta alguna discapacitat física o genètica, retards en el desenvolupament, dificultats emocionals, etc.
- La família: inclouen tensions entre els pares, conflictes amb membres de la família, estatus socio-econòmic baix, família nombrosa, supervisió inapropiada, canvis de domicili continus, etc.
- El grup d’iguals: rebuig entre els companys, pressions del grup, models negatius dels iguals, etc.
- L’escola: fracàs escolar, escola ineficaç.
- La comunitat: delinqüència, accés a les armes, atur, disponibilitat limitada de recursos, etc.
D’altra banda, els factors protectors serien aquelles que intenten evitar i prevenir els factors de risc. Els podem classificar en dos àmbits:
- Personals: serien les característiques pròpies de cada individu que li permeten lluitar contra els factors de risc. Són les competències socials i emocionals (autoestima, empatia, habilitats comunicatives, habilitats per a resoldre conflictes, etc.).
- Ambientals: són els factors que esdevindrien d’un context que lluita per ajudar i afavorir el desenvolupament social i emocional de les persones que hi viuen. Exemples serien bones escoles, pares compromesos, bona relació almenys amb un dels progenitors, etc.
Així doncs, veiem que l’educació emocional pretén arribar al desenvolupament integral de la persona, fomentant actituds positives davant la vida, empatia, habilitats socials, competència i intel·ligència emocional, en definitiva, aconseguir que els individus tinguin un benestar personal i social.
Cal a destacar que això no s’ha de treballar tan sols des de les escoles. Els pares i mares també formen part del concepte “educació emocional”. Com afirma Goleman (1995:121-122) la família té un paper cabdal:
La vida familiar es la primera escuela de aprendizaje emocional; es el crisol doméstico en el que aprendemos a sentimos a nosotros mismos y en donde aprendemos la forma en que los demás reaccionan ante nuestros sentimientos; ahí es también donde aprendemos a pensar en nuestros sentimientos, en nuestras posibilidades de respuesta y en la forma de interpretar y expresar nuestras esperanzas y nuestros temores.
Per aconseguir aplicar correctament aquesta educació, no obstant, es necessita establir-ne els objectius generals (Bisquerra, 2002:244-245):
- Adquirir un millor coneixement de les pròpies emocions.
- Identificar les emocions pròpies i les dels altres.
- Desenvolupar l’habilitat de controlar les pròpies emocions.
- Aconseguir generar emocions positives i prevenir els efectes de les negatives.
- Desenvolupar la competència emocional.
- Aprendre a automotivar-se.
- Adoptar una actitud positiva.
Evidentment, també es fan necessaris uns continguts, els quals hauran d’adaptar-se en funció dels destinataris. En general, però, es pot parlar de (Bisquerra, 2002:247):
- Marc conceptual de l’emoció: què és l’emoció, tipus d’emocions, característiques de les emocions, etc.
- Control emocional: Coneixement de les pròpies emocions i les dels altres.
- Utilització de les emocions per a l’automotivació.
- Regulació de les emocions: Aprendre a regular les emocions en situacions crítiques és un factor clau per aconseguir un benestar personal i social.
- Potenciació de les emocions positives.
- Prevenció dels efectes perjudicials de les emocions negatives.
- Aplicació dels coneixements adquirits en la vida personal, laboral, social, moments de conflicte, etc.
No obstant, amb quines estratègies o com afrontem aquests objectius i continguts des de la perspectiva de l’educació emocional? Es fa necessari seguir metodologies constructivistes, ja que aquestes asseguren subjectes actius i protagonistes del seus aprenentatges. Per tant, per a treballar les emocions a l’Educació Primària, serà important tenir en compte els coneixements previs, els interessos i les necessitats dels alumnes alhora d’elegir les activitats que es realitzaran, els continguts que es treballaran, etc. (Renom Plana, 2007:19).
Així doncs, el mestre es converteix en un guia que haurà d’assegurar la participació i cooperació de tots els alumnes. Bàsicament, emperò, es convenient proposar metodologies que es centrin en (Goleman, 1995:78):
- Dinàmiques de grup: treballar la cooperació, el lideratge, la coordinació dels diferents membres d’un equip, etc.
- Negociació de solucions: prevenir i solucionar conflictes, pactar acords per evitar-los, treballar la figura del mediador, etc.
- Connexions personals i anàlisis social: treballar l’empatia, és a dir, afavorir el tracte amb els altres, aprendre a respectar les diferents opinions i a identificar els interessos i sentiments dels que ens envolten, etc.
Com es pot veure, per tant, tot el marc teòric de l’educació emocional està present dins la nostra societat. La informació no escasseja. De cada vegada hi ha més experts en el tema, s’ofereix més formació als docents, es consciencia a tota la comunitat educativa, etc. No obstant, quan mirem la part pràctica, veiem que és més bé inexistent. Passar de les paraules als fets s’està convertint en un llarg procés. Basta acostar-se a la realitat de qualsevol centre per adonar-se que les emocions es treballen de manera puntual, sobretot des de les àrees de Tutoria i, amb sort, en algunes sessions d’Educació Física o Educació Artística.
Així doncs, de què ens serveix seguir parlant-ne si després trobem una feina tan escassa? El problema principal es troba a que, per molt que els mestres es formin, l’educació emocional no forma part de l’escola. És a dir, ni s’inclou en els documents de centre, ni dins els currículums, ni dins les programacions d’aula. Si es treballa, sol ser de casualitat perquè ha sorgit algun conflicte i s’aprofita el moment. Es fa necessari, per tant, integrar les emocions dins el currículum i els documents de centre, ja que sinó estem treballant en va.