Les emocions al llarg de la història
Al llarg de tota la nostra història, les emocions han jugat sempre un paper essencial. És per això que han estat moltes les investigacions que s’han realitzat i molts de teòrics que han parlat d’elles (Bisquerra, 2002):
Al llarg de tots aquests anys i fins a dia d’avui, les emocions no tan sols han estat presents en la filosofia i psicologia, sinó també en la literatura, treballant l’amor, la por, l’angoixa, etc. Per tant, veiem que amb el pas dels anys aquesta temàtica ha anat adquirint més força, estenent-se a diversos camps i originant molta més preocupació i conscienciació social.
- Els primers foren Plató i Aristòtil. El primer, en la seva obra República, deixa entreveure la idea d’emoció i el segon creia que les emocions estan connectades amb les accions.
- Posteriorment, trobem els estoics, que defensaven que les emocions causen la infelicitat i les frustracions en els humans. També destacaren els hedonistes, que defensaven la idea del carpe diem.
- Durant una llarga època, les emocions foren considerades passions, la part malalta de l’ànima. A l’Edat Mitjana, degut a la força del cristianisme, es considerava que la part racional de l’ànima havia de controlar les passions. Era el dualisme ment – cos.
- Descartes va jugar un paper fonamental, donant una visió negativa de les emocions, ja que va defensar que no pertanyien al cor i que pertorbaven a la persona. Aquestes idees tindrien conseqüències en les teories posteriors.
- A poc a poc, tots els filòsofs destacats, sense elaborar teories explícites per les emocions, parlaven d’elles. Són els casos de Locke, Hume, Kant i Nietzsche, entre d’altres. La visió positiva sobre la naturalesa de l’home que va començar a imperar tan sols estava contrariada per les idees de Rousseau.
- Així, al segle XIX l’emoció es va separar de la filosofia, ajudant a néixer a la psicologia com a ciència independent.
- Darwin fou un dels primers que elaborà un llibre amb fotografies sobre les expressions de les emocions en les cares d’infants i nins. Es va preocupar de la temàtica ja que defensava que les emocions jugaven un paper important en la supervivència i en el procés d’adaptació de les persones.
- Freud, amb el seu psicoanàlisis, va provocar una revolució parlant de les emocions i els impulsos. Es començar a parlar de mecanismes de defensa, sexualitat, eros i tanatos, interpretació de somnis, etc. Freud creia que la ment relegava a l’inconscient totes les experiències i emocions traumàtiques i intentava ajudar als seus pacients a enfrontar-se a elles. Per tant, el psicoanàlisis presenta una part clarament clínica.
- Amb el conductisme, amb autors com Watson i Skinner, sorgí la preocupació d’estudiar el procés d’aprenentatge de les emocions i com condicionen les emocions a les persones, fent-nos actuar d’una manera o altra.
- El cognitivisme presenta nombroses teories, però bàsicament totes es centren en analitzar els processos cognitius (valoració, interpretació, avaluació, etc.) que provoquen les emocions, per analitzar com i perquè afecten als individus.
- Amb la teoria de les intel·ligències múltiples (Gardner, 2001) es presenta la existència de set intel·ligències diferents i la possibilitat de que cada persona sigui més o menys intel·ligent (hàbil) en cada una d’elles. En el camp de les emocions, adquireix molt de protagonisme les intel·ligències interpersonal (entendre als altres amb les seves intencions i desitjos, empatia, lideratge, etc.) i intrapersonal (conèixer-se a un mateix: emocions, pensaments, preferències, fortaleses i debilitats, pors, etc).
Al llarg de tots aquests anys i fins a dia d’avui, les emocions no tan sols han estat presents en la filosofia i psicologia, sinó també en la literatura, treballant l’amor, la por, l’angoixa, etc. Per tant, veiem que amb el pas dels anys aquesta temàtica ha anat adquirint més força, estenent-se a diversos camps i originant molta més preocupació i conscienciació social.